Nou I_D, per Aurora Carreras
Cal ser sincers sobre aquesta obra que havia despertat no poques expectatives: Nou I_D ha resultat ser una òpera fallida.
Una llàstima, perquè no hi ha dubte que el material que hi havia sobre l’escena era bò en molts dels seus aspectes: una tecnologia força avançada que jugava amb la interactivitat entre so, imatge i moviment; un joc d’imatges algunes d’elles força interessants; unes ballarines entregades i molt dotades, que van constituir potser el millor de la nit; un cantant de llarga experiència, i un equip dramatúrgic i musical (Rosa Sánchez i Alain Baumann) de reconeguda trajectòria local i internacional. De tot aquest material, els de Konic no en van treure gaire partit.
Mai havia vist un cantant tan poc aprofitat, forçat a cantar en registres d’una curiosa banalitat, de manera que els espectadors es van preguntar si realment era o no un cantant, i a més a més contratenor. La música, que en moments insinuava passatges d’una riquesa considerable i un so impactant, es va quedar en simple acompanyament. El problema és que no tenia massa què acompanyar, en un cas de dramatúrgia casi zero com és el que ens ocupa. No vaig saber trobar enlloc cap relació entre el cantant, els ballarins, l’actriu i els dos músics. Només la parella de dansa tenia interacció entre si, i per això es pot dir que va ser el més entretingut de la nit.
Un collage, per tant, força gratuït d’imatges, paraules i moviments, incapaç de tramar l’obra. Amb un escenari tan gran com el del Mercat, l’escenografia es va quedar també coixa, només amb l’apunt d’una escala de pintor en un racó, i unes tendes de campanya que en un moment donat les ballarines muntaven. Respecte a les imatges, llevat d’alguns moments realment interessants, van resultar del tot insuficients.
Quin era l’objectiu de l’obra? Ensenyar-nos algunes imatges, veure com interactuen les persones, els colors, el so i el video? Potser per això no calia muntar un espectacle. Segurament hi havia altres motius, però van passar desapercebuts o estaven poc treballats, tapats per l’atenció tecnològica o, almenys, poc desenvolupats des del punt de vista de la dramatúrgia. Una mancança que sol existir en aquesta mena de muntatges marcats per l’experimentació. Una llàstima, perquè el públic va ser nombrós i tenia ganes de veure una trobada entre les noves tecnologies sonores i visuals amb l’òpera. Tampoc crec que afavorís massa la pretensió moralitzadora del final, quan la càmara reflecteix els espectadors, i els actors els interpel.len des de l’escenari. El públic va aplaudir més aviat poc i per cortesia.
La bona feina de les ballarines i els interessants experiments interactius entre so, gest i imatge, són els actius d’una proposta de risc que tanmateix no pot considerar-se reeixida.
Una llàstima, perquè no hi ha dubte que el material que hi havia sobre l’escena era bò en molts dels seus aspectes: una tecnologia força avançada que jugava amb la interactivitat entre so, imatge i moviment; un joc d’imatges algunes d’elles força interessants; unes ballarines entregades i molt dotades, que van constituir potser el millor de la nit; un cantant de llarga experiència, i un equip dramatúrgic i musical (Rosa Sánchez i Alain Baumann) de reconeguda trajectòria local i internacional. De tot aquest material, els de Konic no en van treure gaire partit.
Mai havia vist un cantant tan poc aprofitat, forçat a cantar en registres d’una curiosa banalitat, de manera que els espectadors es van preguntar si realment era o no un cantant, i a més a més contratenor. La música, que en moments insinuava passatges d’una riquesa considerable i un so impactant, es va quedar en simple acompanyament. El problema és que no tenia massa què acompanyar, en un cas de dramatúrgia casi zero com és el que ens ocupa. No vaig saber trobar enlloc cap relació entre el cantant, els ballarins, l’actriu i els dos músics. Només la parella de dansa tenia interacció entre si, i per això es pot dir que va ser el més entretingut de la nit.
Un collage, per tant, força gratuït d’imatges, paraules i moviments, incapaç de tramar l’obra. Amb un escenari tan gran com el del Mercat, l’escenografia es va quedar també coixa, només amb l’apunt d’una escala de pintor en un racó, i unes tendes de campanya que en un moment donat les ballarines muntaven. Respecte a les imatges, llevat d’alguns moments realment interessants, van resultar del tot insuficients.
Quin era l’objectiu de l’obra? Ensenyar-nos algunes imatges, veure com interactuen les persones, els colors, el so i el video? Potser per això no calia muntar un espectacle. Segurament hi havia altres motius, però van passar desapercebuts o estaven poc treballats, tapats per l’atenció tecnològica o, almenys, poc desenvolupats des del punt de vista de la dramatúrgia. Una mancança que sol existir en aquesta mena de muntatges marcats per l’experimentació. Una llàstima, perquè el públic va ser nombrós i tenia ganes de veure una trobada entre les noves tecnologies sonores i visuals amb l’òpera. Tampoc crec que afavorís massa la pretensió moralitzadora del final, quan la càmara reflecteix els espectadors, i els actors els interpel.len des de l’escenari. El públic va aplaudir més aviat poc i per cortesia.
La bona feina de les ballarines i els interessants experiments interactius entre so, gest i imatge, són els actius d’una proposta de risc que tanmateix no pot considerar-se reeixida.
2 Comments:
Estic totalment d'acord amb el que diu sobre aquest espectacle. El vaig veure al Mercat i em va decepcionar molt. Esperava que la proposta seria més atractiva. Considero molt oportuns els seus comentaris
Xavi
No es fácil usar las nuevas tecnologías de la imagen en el espectáculo, y más en una ópera. Se requieren muchos medios, y no se si esta compañía tenía los suficientes. Aunque recuerdo que en el escenario había muchos "computers"... Lo encontré flojo, pero no creo que ellos quisieran hacer una ópera. Las imágenes eran buenas. Y las bailarinas excelentes. La performer algo sosa y el músico me gustó. Los críticos siempre lo encuentran todo muy fácil... Si estuvieran ellos en el escenario, otro gallo cantaría....
Publicar un comentario
<< Home